Biografia Josep Villabí Verge. Per Joan Francesc Vidal Arasa.
JOSEP VILLALBÍ VERGE: 100 anys d’una família republicana.
El període que descriure abarca des de la restauració fins a la recuperació de les llibertats democràtiques. El meu relat està articulat al voltant de la figura de Josep Villabí Verge, de les seves accions i decisions com cap de família ja que ha estat l’artífex que els ideals republicans ens hagin passat de generació en generació. Però també faré esment de la resta de membres de la família que se’ls van fer seus i han perllongat la cadena fins l’actualitat.
1880 Neix l’1/10/1880 a les 23h a Godall. Fill de Juan Villalbí i Manuela Verge (esta de La Galera) Al registre civil consta que els seus padrins van ser Vicente Verge y Maria Albiol. Segons va dir el mossen que el va batejar “a quienes advertí el parentesco espiritual y obligaciones.”
L’any del còlera, els seus pares moren. L’ajuntament ordena tancar les cases dels morts. La seva iaia de La Galera, Teresa Cervera, al cap de 3 dies va a buscar-lo a ell i a la seva germana, Rosa Villabí Verge (iaia de Pilar Rodriguez Pons). Els troba refugiats a una menjadora d’animals. A la Galera viuen a una casa cantonera vora el pont.
1899 als 19 anys és allistat per l’exèrcit i classificat com excedent de cupo, el seu ofici és llaurador
Se’n va anar a viure a Barcelona a casa d’uns parents anomenats “els Joans” que vivien al carrer 230 de Provenza. Estaven molt a prop del mercat, i anaven tots els dies a parar la paradeta de bacallà. Allí coneix a Cinta Muñoz, la seva primera esposa. Decideixen tornar-se’n a La Galera.
1903 el 16 de febrer, quan Josep te 23 anys, neix la seva filla Encarnació Villalbí Muñoz a La Galera. (i és fundat el círculo de fraternidad republicana d’Amposta)
Llavors decideixen anar-se’n a viure a Amposta. Va posar una taberna i llogava les habitacions de dalt a prostitutes. Pel lloguer de les habitacions, li donaven un duro cada mes i això li proporcionava una bona renda. Com era d’idees avançades, i molt inquiet, i gràcies a les rendes de la taverna, se’n van tornar a Barcelona, a casa del Joans i va entrar en política al partit Republicà.
1909. Es posat en busca i captura pels fets de la setmana tràgica. A la Causa nacional consta com a dirigente político de “historia remota” “puesto que participo en los sucesos de Barcelona de 1909”. Se l’acusa de vendre armes d’amagat a la parada de bacallà del mercat dels Joans. Retorna a la Galera i s’amaga a casa de Vicent Pons. L’alcalde se n’entera i creint-lo incapaç de res dolent, el vesteix de pagès i el porta a Godall. Dedideix fugir a França, a Montpellier, donat que a la regió resideixen familiars vinculats a la família Albiol de La Galera. Allí es refermen els seus ideals republicans. Estant a França mor la seva dona Cinta Muñoz.
1911 Sabem que havia tornat a Catalunya perquè reb la Llicència absoluta de reclutament. S’instala novament a Amposta. Es casa en segones nupcies amb Isabel Subirats Tomàs “la Llorença” (de La Galera) pq la seva filla estigui ben cuidada. Tracta de recuperar el patrimoni perdut amb nombrosos oficis, així, va ser corredor de peses i mesures, va criar tosinos, i fins i tot va posar barres per estendre la roba a la torreta per fer negoci.
1917 Josep Villalbí era soci accionista del Casino Ampostino (les accions que posseia estaven datades dels anys 13-14) quan el 18 d’agost el casino, seu del cercle de fraternitat republicana i del seu diari (El Faro) és asaltada pels concejals i força armada, entre d’altres ho feu Joan Palau Miralles. S’envia un telegrama al governador civil de la provincia.
1918 (24/02) Tenim constancia que ha tornat a recuperar el seu patrimoni arran d’un rebut de donació de 80 pts a beneficiència. Amb beneficiari el Consejo Municipal de Asistencia Social de Amposta
1923-4? La seva filla Encarnació Villabí Muñoz es casa amb Francisco Vidal Luna (nascut a Amposta: 8/11/1899; fill de José Vidal i Francisca Luna, que tenien la Fonda de la Quiqueta al carrer Major, 36)
1925 Neix (data?) el 1r fill d’Encarnació Villalbí i Francisco Vidal, Francisco Vidal Villalbí
1926 El 26/07/1926, Josep Villabí reb un padró de cédula personal i certificat de bona conducta emés per l’ajuntament. Està signat per l’alcalde Juan Esquerré Margalef. Llavors viu al C/ Major no11 d’Amposta
1929 Francisco Vidal Luna, obre la primera fábrica de gel d’Amposta.
1930 Continua oberta la fàbrica de gel. Neix (data?) el 2n fill d’Encarnació Villabí i Francisco Vidal, Miguel Vidal Villalbí.
1931 Fundació d’ERC. Triomf de les esquerres el 14 d’abril, el 1r alcalde Republicà d’Amposta serà Alfred Escrivà i Prades.
1932 El 12 de juny neix el 3r fill d’Encarnació Villabí i Francisco Vidal, Joan Vidal Villalbí.
1933 L’11 de gener es demana inscripció d’ERC a Amposta al prefecte de la provincia. El 12 de gener, sent president Emili Vives es redacten els estatuts de la secció local. El 21 de gener hi ha l’acta de constitució.
1934 Josep Villabí decideix presentar-se a regidor d’amposta dintre del front d’esquerres.
El 14 de gener, els conservadors guanyen les elecions municipals per 11 vots. 1444 vots Palauistes contra 1433 del Front d’esquerres. Josep Villabí és escollit un dels regidors
25/05 es constitueix el consistori
El 15/06, Agustín Forcadell Montañés, alcalde accidental, li emet un cerficicat de bona conducta.
El 6 d’octubre participa en el conat revolucionari d’Amposta després de que Companys proclamés l’Estat Català de la República Federal Espanyola. És un dels encarregats d’arrestar i traslladar en cotxe, a punta de pistola, a Palau pare i fill i al director de correus fins a la frontera amb Castellò. Entre d’altres mesures que es van pendre es va obligar a posar una bandera catalana a l’administració de correus.
Al fracassar la revolta, els empleats municipals implicats son suspesos de feina i sou. El 15 d’octubre Josep Villabí, juntament amb el seu fill Francisco Vidal Luna i 30 ampostins més son tancats al barco Manuel Arnús al port de Tarragona. Allí van estar presos durant dos mesos, sense que ningú fos sotmés a consell de guerra. A la tornada a Amposta es va celebrar una gran festa al Casino Ampostino.
1935 Permís de conduir de 1ª classe Francisco Vidal Luna 10/10/1935
1936 El front d’esquerres guanya les eleccions del 16 de febrer de 1936
18 de febrer de 1936 (a les 13h i a les 18) 2 sessions. Es du a terme la reposició dels Regidors suspesos: Josep Villabí Verge, Lluis Cid mayos, Manuel Forcadell Garcia, Josep Gil Lleti, Agusti Pascual Sanchis. Dimisió dels carrecs alcalde i tinents
Fou alcalde de la ciudad de Amposta durant el perïode que va del 18-2-1936 al 14-10-1936. Com fets més significatius destaquem:
19 de febrer pasa a ocupar la presidència Josep Villabí Verge (per ser el regidor de més edat) després de 5 votacions en blanc
11 de març de 1936: es escollit per votacions 8 a favor i 1 en blanc, alcalde Josep Villalbí.
Assistents: Josep Villabí Verge, Lluis Cid Mayos, Manuel Forcadell garcia, Josep Gil lleti, agusti pascual Sanchis, Josep Forcadell Forcadell, Josep Curto Gisbert, Josep quinzà Cid, Ramon Iranzo Lopez, Pere barceló Barberà. Als que s’afegeixen els suplents de la 3ª candidatura: Carles Noé Giner, Joan Esquerré Margalef, Josep Castillo Guimerà, Joan Talarn Talarn,
12 de març: Es creen 6 comissions de govern. L’alcalde anuncia la reposició de tots els treballadors municipals suspesos a conseqüència dels fets del 6 d’octubre.
18 de març: A partir d’aquesta data, les actes incrementen considerablemente la seva llargària (fins a 15 fulles per sessió) i afegeixen sempre al final els comptes actualitzats de dipositaria.
1 d’abril (es reenpren la redacción del full municipal), 17 d’abril, 28 abril, 6 de maig, 15 de maig, 20 de maig, 2 de juny (es procedeix al canvi de nom dels carrers), 17 de juny (s’inicia la construcció d’escoles), 1 juliol, 15 de juliol,
19 de juliol es produeix el ALZAMIENTO del general Franco. A les actes municipals posteriors trobem reflectit:
2 d’agost (alçament), 5 d’agost, 9 d’agost (incautacions), 19 d’agost (comptes despeses full municipal), 2 de setembre, 12 setembre, 16 setembre
13-09-36 a l’acta municipal del 27-1 (TOMO 6 pàg. 72) consta que es disol esquerra republicana d’Amposta i que els seus representants entren al Partit Socialista i a UGT. Lliurant-los el seu edifici social, les claus i el capital social.
El 14 d’octubre de 1936 es constitueix el 1r comité revolucionari Acta de constitución baix presidència del jutge municipal Francesc Rodero Jiménez. Segons indica el decret 11 octubre Generalitat , es nombren 11 consellers per CNT i 11 per UGT. Josep Villabí deixa de ser l’alcalde.
A partir d’aquesta data (d’acord amb el decret del conseller de seguretat Interior de la Generalitat de 10-10-36) ja no es parla d’ajuntament ni regidors, sinó de consell municipal i consellers.
La setmana següent, el 20 d’octubre, Francisco Vidal Luna fa lliurament i liquidació a Julián Font de l’administració de correus d’Amposta. En acta de 30 d’octubre Josep Villalbí consta com a pesador municipal.
El 12 novembre hi ha el segon comité revolucionari del 12-11-1936 al 30-11-1936, a l’acta municipal Josep Villabí consta com a suplent de Cultura i assistència social per UGT
1937: (TOMO 6 pàg. 72) a l’acta municipal del 27-1 consta que Josep Villalbí Verge pasa a ser el responsable d’Hisenda i Finances. També diu que ERC Amposta s’havia dissolt el 13-09-36. Els jutge Agustí Tomàs Ho justificava llegint una còpia d’un document signat epl secretari d’UGT i pel centre d’ERC on a més els seus membres acordaven ingressar tots ells al Partit Socialista i a la UGT. [Rafel Parés, delegat especial del director general de l’administració local de la Generalitat de Catalunya, convoca una reunió per al 24 de juny, per constituir un nou ajuntament amb totes les forces antifeixistes (decret d’octubre de 1936) a la que també s’invita ERC. Així doncs, encara seguia en actiu amb posterioritat a aquests fets. També consta en acta del 1 de juliol de 1937 que 6 regidors d’ERC formen part de l’ajuntament.]
18-2 A l’acta municipal consta que es presenta un recurs contra la Conselleria de Justícia on es proposa a Josep Villabí com Procurador municipal.
2-3 A l’acta municipal consta que Josep Villabí presenta la seva dimisió com conseller de finances a la sindical d’UGT.
12-3 segons cédula personal emesa per l’ajuntament, Encarnació Villalbí Muñoz viu al carrer Castell 21 d’Amposta.
A mitjants d’any, s’aproxima el front de guerra. Els hereus de les famílies Villalbí (Paco) i Panadés (Miguel) son enviats a França en previsió del que pogués passar. Els ve a recollir Cinta Albiol desde Bellegarde. Al passar la frontera, un soldat troba 1000 pts que les famílies havien donat a Cinta per despeses i comprar 2 bicicletes i els ho pren. Cinta torna a Barcelona per fer una queixa a la central del POUM, es troba que havia desaparegut Andreu Nin i ningú li fa cas. Allí van viure a casa del “tio Mitjavida” (Emilio) i varen estudiar a l’escola municipal. Els Albiol els van comprar 2 bicicletes.
19/07/37. 6 regidors d’ERC formen part de l’ajuntament
1938. Al mes de maig, amb les tropes franquistes prop d’Amposta, la seva dona, Isabel, marxa a La Galera amb el que pot carregat dalt un carro. Josep, recull els diners que li queden i les accions del casino d’amposta i li envia a Isabel dins d’un pot de medicines, juntament amb una carta de comiat.
Dos dies abans de l’entrada de l’exèrcit feixista a Amposta, se’n va a Barcelona. El 03/05/1938, ja a Barcelona, li donen un salvoconducte com a procurador d’Amposta evacuat.
El 4 de maig l’exercit feixista entra a Amposta
El 16 de novembre finalitza la batalla de l’ebre. 3 mesos mes tard (el febrer) l’exèrcit de franco arriba a la frontera de França.
1939 el 7/02 Josep Villabí reb un salvoconducte de l’estat francés com refugiat polític. I és autoritzat a estar a casa la seva filla a Bellegarde
Mentrestant, a la frontera, la família Villabí-Verge es dispersada, Francisco Vidal es enviat a la provincia de Garonna i la dona i els fills a Rennes (Bretanya).
El 01/02/39, a les 13,30h Encarnació i els seus dos fills Miguel i Joan arriven a Rennes en un convoi de refugiats i son ingresats al camp de Verdun
El 26/05/1939, Francisco Vidal és ingressat al camp de refugiats de Verdun. El setembre, serà traslladat al camp de refugiats de Vieux-Vy-s / Counesnon.
Al poc, la dona i els fills son enviats al camp de refugiats d’Argelés. El fill petit, Juan, es ingresat a infermeria per recuperar-se d’una pneumonia. Al recuperar-se se’ls permet abandonar el camp i traslladar-se a Bellegarde al carrer Chateau on residia el seu fill Paco Vidal Villabí, que llavors treballava de panader.
1940 el 12 de gener el comisari de la prefectura d’Ille-et-vilaine, a petició del sr Louis Honnore, agricultor de Beaucaire (Gard) li concedeix un permís de treballador agrícola a Francisco Vidal Luna, en aquell moment al camp de refugiats de Vieux-Vy-s / Counesnon. I li permet estar amb la seva dona Encarnació Villabí (36 anys), i els seus fills, Paco Vidal Villalbí (15 anys) Miguel Vidal Villabí (10 anys) i Juan Vidal Villabí (7 anys)
El 29/01/1940 Josep Villalbí reb un certificat de nacionalitat emés pel Viceconsulado de España en Nimes. Viu al mas Les Tilleuls al quartier de cabiscol a Beaucaire.
10 de febrer de 1940 Francisco Vidal Luna abandona el camp de refugiats de Vieux-Vy-s / Counesnon en trànsit al Mas Lafont a Beucaire on estarà empleat i es retrobarà amb la seva família.
Tota la família s’estava al mas Les Tilleuls a Beucaire amb la família Albiol (Ramon i Cinta), vinguda de Godall per defensar la República Francesa a la 1ª guerra mundial. Tenien una filla, Juliette Albiol, que vivia amb ells al mas.
Mort el 7/3/1940 a les 19h Departamento del Gard, Distrito de Nimes, Alcaldia de Beaucaire, acta no 55. Està enterrat juntament amb la familia Albiol. Quan després d’una inundació el cementeri va quedar malmés i els enterraments que no tenien propietat s’anaven a traslladar foses comuns, aquesta família va reclamar que fos enterrat amb ells.
1940/41 La família retorna a Catalunya. Es dirigeixen a Figueres, on al seu castell, Francisco Vidal es lliura per la seva detenció. És enviat a la presó model de Barcelona on estarà fins aconseguir avals de bona conducta. Fa treballs forçats a una fàbrica de pólvora.
1941 El 06/12/1941 el delegat de FET i de las JONS d’Amposta emet un Acta Notarial de Fe de bona conducta durant la guerra a favor de Francisco Vidal. Es alliberat. La família se’n va a viure a Tarragona, al carrer La nau, no 9 on posen una taverna per vendre vi i vinagre al públic.
1943 10/5/43 Francisco Vidal Luna viu a Tarragona al carrer Solé. Es veu a la tarjeta de comprador del sindicat nacional textil. Els seus fills van a l’escola cantant cançons franceses, cosa mal vista pq delatava el seu pas per l’exili.
1944 el 3 de desembre Encarnació Villalbí encara consta que viu a Tarragona on es dependenta de la botiga de comestibles
1944? Tornen a Amposta. Un obús havia tombat la casa familiar del carrer del pont. L’ajuntament es va quedar amb la meitat de la casa per eixamplar el carrer i va obligar la família a comprar la casa veïna per poder-ne construir una de nova. Una vegada construida la van de vendre perque no podien fer-se càrrec dels pagaments. A final dels anys 40, el fill menut, Joan Vidal Villalbí, que des de l’any 45 tocava en la banda de música de La Unió Filharmònica, compra a la tia col una casa al carrer Sant Roc, amb els diners ahorrats mentre treballava a la fàbrica de lejia de Fernando Barrena i de sabó d’Alfredo Barrena. Allí viuran fins l’any 69. La iaia Isabel Subirats mor a la casa del carrer Sant Roc.
1969 el 21 de gener mor Francisco Villabí Luna, als 69 anys.
1978 Francisco Vidal Villalbí és un dels membres que refunden la secció local d’ERC i forma part de la primera candidatura en eleccions municipals. Mor el 30 de març del 2006, als 80 anys.
1991 El 30 de maig mor Encarnació Villabí Muñoz als 88 anys.
2003 El dia 18 de març mor Miguel Vidal Villabí.
2005? el mes de març Francisco Vidal és homenatjat per la secció local
2006 El 30 de març mor Francisco Vidal VIllalbí, als 80 anys.