Castor.
Acció artística dirigida per l’artista visual Jaume Vidal Arasa.
Acció de suport a la presentació del llibre
Castor. La bombolla sísmica. De Jordi Marsal Lleberia. hola
El fet de ferir la terra en una acció performàtica és una extrapolació d’una realitat que es viu actualment a les Terres de l’Ebre i nord de Castelló. Aquesta acció funciona com a metàfora i provoca una reflexió conceptual. El fet de banalitzar el problema l’acosta a la quotidianitat i el fa més entenedor a l’espectador. La denúncia es fa més propera del mateix registre de l’usuari facilitant la descodificació del dubte.
Induir microsismes unipersonals es converteix mitjançant l’acció de l’artista en una atracció de fira amb l’assumpció dels rols que comporta aquesta acció. Respectar els torns, decidir quant i com sofrir de l’atracció i mantenir-ne el control posiciona a l’espectador enfront de una reflexió sobre el seu rol. En aquest rol, l’espectador desplaça el rol del geni creatiu envers la seva persona. L’artista fa partícep l’espectador de l’obra amb la intenció de que aquest, ara amo de l’acció, decideixi quant i com i en quina intensitat pot provocar-se el seu propi sisme. Cosa que no pot escollir en altres escenaris.
L’espectador és invitat a participar de la destrucció i aquest fet enceta una paradoxa: L’obra comença a construïr el seu significat quant s’inicia la destrucció.
No som amos de nosaltres, ni de la terra que habitem? L’espectador és ara al mateix registre que el problema i pot arribar a descodificar el missatge. Aquesta assimilació més quotidiana pretén activar la consciència de l’espectador. El subjecte sent pensa, parla i actua. Viure en les seves carns un sisme l’hauria de fer reflexionar si algú pot escollir per nosaltres aquest destí; si algú ens pot hipotecar el futur per nosaltres. El poder de decisió del poble hauria d’estar per damunt de tots els interessos econòmics que fan planejar la por sobre els caps dels habitants de la costa mediterrània de les províncies de Tarragona i Castelló. L’artista es converteix en “l’hartista” de l’art d’acció, qui utilitza l’art per fer arribar un missatge crític a la societat. Una transgressió necessària com a motor de canvi que s’evidencia com a punt d’inflexió per iniciar un canvi de pensament.
Jaume Vidal Arasa